ara feia molts dies que no publicava res, es perquè estava molt enfeinat, com podeu comprendre escriure poemes i penjar-los a un bloc que no veu ningú no es l’únic que fai per la independència, no fai gaire més pro si tot el que puc. 

No es que estigui gaire ben fet el poema, le fet una mica amb presses, pro el missatge crec queés ben clar ;-):

 UN POEMA PER LA TERRA:

Volem la independència,

una terra socialista,

un país on cada persona

sigui tractada de Sr/a.

No diguis que soc d’espanya,

menjat les teves ofenses,

jo soc català

i soc també humà,

moriré pel meu poble,

i moriré per m’ha gent!!

Si vols un bon consell:

preparat per lluitar,

perquè jo soc català

i la terra sobreviurà!!!!!

La independència no es un dret,

tampoc un somni ni un desig,

la independència es un fet,

preparat que ja soc dret!!!

He obert els ulls:

no he vist un poble mort,

no he vist un poble indefens,

he vist un poble suficient,

un poble sempre viu,

he vist un poble en forma!!!!

Som autosuficients,

la dependència només es una farsa,

Només ens volen pels diners

diguem, et casaries tu per una raó així?

Dons jo no em casaria,

no m’uniria pels diners,

en canvi ells ho han fet

ens han robat i insultat

i amb mentides ens mantenen;

no te’ls creguis i segueix!!!!

Si estimes la teva terra,

si desitges ser català,

si nostàlgies tot valència,

si tu ames balears;

surt a fora i ves a beure,

beu de l’aigua que ens nodreix,

veu dels plors d’aquesta terra

i lluita pel seu segell!!!

Ella ens aguanta cada dia,

es qui ens desperta tot matí,

es la que veus quan ets a fora,

es la que escolta tots els plors.

No la deixis deprimida,

no la deixis en ses mans,

ajuda-la a alliberar-se,

ajuda-la a ser feliç.

Estima tot Catalunya,

estima el que sempre veus:

allò que t’acull cada vegada,

allò que tens sempre al cantó.

Ella sempre t’escolta,

parla-li sense cap por,

ella es una terra:

És Catalunya, el meu país!!!